Codi d'Umar

Vegeu texts en anglès sobre Codi d'Umar a Viquitexts, la biblioteca lliure.

El Codi d'Úmar, també conegut com a Pacte d'Úmar o Tractat d'Úmar (àrab: عهد عمر, ʿAhd ʿUmar, ‘Tractat d'Úmar’; àrab: عقد عمر, ʿAqd ʿUmar, ‘Acord d'Úmar’) o com a Lleis d'Úmar (àrab: شروط عمر, Xurūṭ ʿUmar, ‘Condicions d'Úmar’) és un tractat apòcrif entre els musulmans i els cristians de Síria, Mesopotàmia^[1] o Jerusalem^[2] que més tard obtindria rang canònic en la jurisprudència islàmica. Especificava drets i restriccions per als dhimmís, és a dir per als no musulmans que vivien sota un govern islàmic.

Hi ha diverses versions del pacte, que difereixen tant en estructura com en les estipulacions.^[3] Encara que el pacte s'atribuí tradicionalment al segon califa ortodox, Úmar ibn al-Khattab,^[4] altres juristes i orientalistes han qüestionat aquesta atribució,^[3] atribuint la seva paternitat als mújtahids (erudits islàmics) del segle ix o al califa Úmar II, de la dinastia omeia.

Cal no confondre aquest tractat amb la Garantia de seguretat d'Úmar als habitants d'Èlia, coneguda com al-Uhda al-Umariyya.

En general, el pacte conté una llista de drets i restriccions per als dhimmís o no musulmans en territori islàmic. Si els respectaven, els no musulmans obtenien seguretat per a les seves persones, les seves famílies i les seves possessions. El codi no exclou la possibilitat d'aplicar altres drets i estipulacions. Segons Ibn Taymiyya, un dels juristes que van acceptar l'autenticitat del pacte, els dhimmís tenien dret a «alliberar-se del Pacte d'Úmar i a reclamar el mateix estatus que els musulmans, si s'inscrivien a l'exèrcit de l'estat i lluitaven al costat dels musulmans en la batalla.»^[5]

↑ Roggema, Barbara. The Legend of Sergius BahĚŁiĚ„raĚ„: Eastern Christian Apologetics and Apocalyptic in Response to Islam (en anglès). BRILL, 2009, p. 361. ISBN 9004167307.
↑ Meri, Josef W. Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia (en anglès). Psychology Press, 2005-10-31, p. 205. ISBN 9780415966900.
↑ ^3,0 ^3,1 Abu-Munshar, Maher Y. Islamic Jerusalem and its Christians: a history of tolerance and tensions. Londres: Tauris Academic Studies, 2007, p. 63. ISBN 9786000010904.
↑ Thomas, David Richard; Roggema, Barbara; Sala, Juan Pedro Monferrer. Christian-Muslim Relations: A Bibliographical History (600-900) (en anglès). BRILL, 2009, p. 360. ISBN 900416975X.
↑ Ipgrave, Michael. Justice and rights: Christian and Muslim perspectives: a record of the fifth "Building bridges" seminar held in Washington, D.C., March 27-30, 2006. Washington, DC: Georgetown University Press, 2009, p. 58. ISBN 9781589017221.

[:0-1] Roggema, Barbara. The Legend of Sergius BahĚŁiĚ„raĚ„: Eastern Christian Apologetics and Apocalyptic in Response to Islam (en anglès). BRILL, 2009, p. 361. ISBN 9004167307.

[:1-2] Meri, Josef W. Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia (en anglès). Psychology Press, 2005-10-31, p. 205. ISBN 9780415966900.

[:2-3] 3,0 ^3,1 Abu-Munshar, Maher Y. Islamic Jerusalem and its Christians: a history of tolerance and tensions. Londres: Tauris Academic Studies, 2007, p. 63. ISBN 9786000010904.

[4] Thomas, David Richard; Roggema, Barbara; Sala, Juan Pedro Monferrer. Christian-Muslim Relations: A Bibliographical History (600-900) (en anglès). BRILL, 2009, p. 360. ISBN 900416975X.

[5] Ipgrave, Michael. Justice and rights: Christian and Muslim perspectives: a record of the fifth "Building bridges" seminar held in Washington, D.C., March 27-30, 2006. Washington, DC: Georgetown University Press, 2009, p. 58. ISBN 9781589017221.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]